Salt: Catalan

Paraules relacionades amb la sal
-Sal
[1249; del ll. sal, salis, íd.]

f 1 1 QUÍM FARM Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d'un àcid amb una base.

2 QUÍM Clorur de sodi.

3 sal de fruita FARM Antiàcid efervescent compost de bicarbonat sòdic i àcid cítric.

4 sal de La Rochelle QUÍM ANAL QUÍM ORG Tartrat de potassi i sodi.

5 sal de niló QUÍM ORG Adipat d'hexametilendiamina, primera matèria del niló 66.

6 sal sosa QUÍM ORG Sosa.

2 1 sal comuna (sal de cuina o simplement sal) ALIM Clorur sòdic en condicions d'ésser emprat en alimentació.

2 sal de règim ALIM Producte d'un sabor que recorda la sal de cuina, destinat a malalts que no poden ingerir sodi. Les sals de règim són sals càlciques d'aminoàcids, formiats, citrats o fosfats.

3 sal especial ALIM Sal que porta addicionat algun oligoelement, emprada, de vegades, per a corregir deficiències en la nutrició de grans comunitats. Les sals especials més emprades són la sal iodada i la sal fluorada.

4 sal gemma MINERAL Clorur de sodi, NaCl, mineral que cristal•litza en el sistema cúbic.

5 sal microcòsmica QUÍM Hidrogenfosfat d'amoni i de sodi.

3 fig 1 Allò que dóna agudesa, picantor, gràcia, a les paraules, als gests, al capteniment, d'una persona.
2 Allò que preserva de la corrupció, de l'error. Vosaltres sou la sal de la terra.

HOM: salt.


-salabrós -osa

[c. 1500; possible encreuament de salat2 amb un *sabrós, síncope anormal de saborós, o potser del ll. salebrosus, -a, -um 'aspre, rude' aplicat a l'aspror del gust de la sal]

adj 1 Que té gust de sal, salat.

2 Que conté sal.


-salacitat

[del ll. salacĭtas, -ātis 'lascívia']

f Qualitat de salaç.



-salador1

[1696; de salar1 i -dor2]

m Lloc o vas destinat a salar carn, peix, etc.


-salador2 -a

[1696; de salar1 i -dor1]

m i f Persona que sala carn, peix, etc.


-saladura

[1377; de salar1]

f 1 Acció de salar;

2 l'efecte.



-salament

[de salar1]

m 1 Acció de salar.

2 QUÍM Procés consistent en l'addició de sals, generalment clorur sòdic, a una mescla o solució per tal de provocar la precipitació d'alguna de les substàncies dissoltes o d'afavorir-ne l'extracció amb un solvent.


-salanca1

[v. salanc]

f Terreny salobrenc.


-salobrenc -a

[de salobre]

adj Salabrós.


-salaó

[1932; de sal]

f ALIM 1 1 Acció de salar o d'adobar amb sal algun aliment, especialment carn o peix;

2 l'efecte.

2 Carn, peix o altre aliment salat, adobat amb sal.

3 Conjunt de peces de carn, de peix o d'altres aliments salats, adobats amb sal.

4 Indústria, botiga, transport de salaó.


-salar1

[s. XIII; de sal]

v tr 1 ADOB/ALIM Impregnar de sal les pells o els cuirs, o els aliments, per tal que no es corrompin i es conservin.

2 ALIM Posar sal a un aliment per tal de donar-li sabor, especialment posar-n'hi massa.

3 RAM Donar sal al bestiar.

HOM: celar.


-salar2

v intr LING Emprar algú el parlar salat.

HOM: celar.


-salari

[s. XIV; del ll. salarium 'ració de sal donada als soldats, després suma que els donaven per comprar-se'n']

m ECON/DR TREB/SOCIOL 1 1 Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col•laboració en el procés productiu. Salari per temps. Salari a preu fet.

2 salari base Salari estipulat en un conveni per a un treball i categoria laboral concrets.

3 salari mínim interprofessional Salari mínim, fixat pel govern, que ha de percebre tot treballador per compte d'altri.

2 estructura dels salaris Conjunt de relacions entre els diferents components de la renda salarial a nivell macroeconòmic, que es componen de les diferències de remuneració entre treballadors, anomenades salari diferencial.

3 salari social Prestacions socials rebudes, principalment mitjançant els sistemes de la seguretat social, pels assalariats sense consideració a llur aportació al procés productiu, però atenent al conjunt de necessitats que té el treballador i la seva família.


-salat1

adj m i m LING Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l'ús (com en el català insular o balear) de l'article --anomenat salat-- es (s'), sa (s'), es, ses, en comptes d'el (l'), la (l'), els, les.

HOM: celat.


-salat2 -ada

[de salar1]

1 adj 1 Impregnat de sal, que conté sal. Peix salat. L'aigua de mar és salada.

2 Que conté sal en excés. Aquest arròs és salat: no es pot servir a taula.

3 sabor salat ALIM Sabor de les substàncies salades.

2 adj fig 1 Que té gràcia o agudesa. És una xicota molt salada.

2 fer salat Arribar tard per a fer quelcom.

3 m BOT 1 Arbust de la família de les quenopodiàcies (Suaeda fruticosa), de tija llenyosa, fulles petites i carnoses i flors grogues en raïms llargs.

2 salat blanc Arbust de la família de les quenopodiàcies (Atriplex halimus), totalment blanquinós, de fulles ovades o rombals, flors groguenques en inflorescències fulloses i fruits aqueniformes.

3 salat portulacoide Petit arbust de la família de les quenopodiàcies (Atriplex portulacoides), de color gris blanquinós i amb flors petites d'un verd groguenc.

HOM: celat.


-salejar

[de sal]

[®envejar ] v intr Tenir sabor de sal. Aquesta sopa saleja.


-saler

[1412; de sal]

m 1 Recipient en què hom conserva la sal o en què hom serveix la sal a taula.

2 Taulell en què hom sala carn d'animal, especialment de porc.


-salera

[1380; de sal]

f 1 Caixó o altre recipient, de formes molt variades, sovint amb brocs i tremuges, destinat a guardar-hi la sal en gros, d'on hom en treu per omplir els salers, per escampar-ne en les saleres del bestiar, etc.

2 Pedra plana damunt la qual els pastors posen la sal que ha de menjar el bestiar.


-salí -ina

[1324; del ll. salīnus, -a, -um, íd.]

1 adj 1 QUÍM GEOL Que és de la natura de la sal. Concreció salina.

2 QUÍM Que conté sal o sals.

3 GEOL Que conté naturalment sal.

2 m HIST 1 Lloc on es guardava la sal.

2 Impost sobre la sal.


-salicar

[1915; der. de sal, pel fet que molts degotalls deixen unes concrecions d'aparença salina]

[®trencar ] v intr 1 Degotar un líquid que traspua. En la roca, un xic d'aigua salicava.

2 Brollar aigua de terra en petita quantitat.


-salicilar

v tr ALIM Sotmetre els aliments fermentables a salicilatge.


-salicilat

m QUÍM ORG/FARM 1 Qualsevol sal o èster de l'àcid salicílic.


-salicilatge

m ALIM Tractament al qual són sotmesos alguns aliments, especialment la cervesa i altres líquids, per tal d'impedir-ne la fermentació, i que consisteix a afegir-los àcid salicílic o algun salicilat.


-salífer -a
[de sal i -fer]

adj Salí, que porta sal.


-salificació

f QUÍM Reacció de formació d'una sal.


-salimetria

[de sal i -metria]

f ALIM/METROL Determinació de la concentració de sal en les solucions.



-salina

[1189; sing. del ll. pl. salīnae, -arum 'salines', substantivació de salīnus, -a, -um 'de sal']

[ generalment en pl ] f GEOL/INDÚST/MIN Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l'aigua de la mar o de llacs o fonts d'aigua salada o per extracció d'una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.


-salinaire

[de salina]

m i f Persona dedicada a la indústria o al comerç de la sal.


-saliner1 -a

[1272; de salina]

1 adj Relatiu o pertanyent a les salines.

2 adj CERÀM Dit del maó o la rajola que se salina.

3 m i f 1 El qui treballa a les salines.

2 Salinaire.

4 m Lloc on hi ha les saleres del bestiar.


-salinitat
[de salí]

f PEDOL/AGR/OCEANOG Contingut de sals en el sòl, en l'aigua.


-salinització

[de salinitzar]

f 1 Acció de salinitzar o de salinitzar-se;

2 l'efecte.



-salinitzar

[de sal]

v 1 tr Fer esdevenir salí.

2 pron Esdevenir salí. Terrenys que se salinitzen. Salinitzar-se un aqüífer.


-salinós -osa

[de sal]

adj Que conté sal.


-saliquejar

[®envejar ] v intr Salicar.


-salmai -a

[del ll. salmacĭdus 'salat acídul']

adj Salabrós. Un pou d'aigua salmaia.


-salmàstica

adj f Dit de l'aigua que conté sal en menor quantitat que l'aigua marina.


-salmorra

[1371; comp. amb el ll. mŭrĭa 'salmorra', que donà primer salmora, salmorar i després salmorra per influx de morro i el sufix -orro, -orra]

f 1 ALIM Solució aquosa de sal amb la qual hom pot tractar aliments per tal de conservar-los.

2 GEOL/MIN Aigua saturada de sal que resulta, en les salines, d'evaporar l'aigua de la mar o de dissoldre la sal gemma en aigua dolça injectada al jaciment.



-salmorrar

[de salmorra]

v 1 tr AGR/ALIM Posar en salmorra carn, peix o algun producte agrícola perquè es conservi.

2 pron RAM Emmalaltir-se el bestiar pel fet d'haver menjat massa sal.


-salmorrat -ada
[de salmorrar]

adj ADOB Dit de les pells no depilades o en pèl i dels cuirs que han estat salats deficientment, amb poca quantitat de sal.


-salobrar

[de salobre]

m Terreny salabrós.

-salobre

[1371; potser der. regressiu de salobrós, forma assimilada de salabrós, resultat possible d'un encreuament de salat2 i saborós; o potser també del ll. salebrosus, -a, -um 'aspre, rude']

1 adj Salabrós.

2 m 1 Capa de sal que deixa sobre una superfície l'evaporació de l'aigua salada.

2 Eflorescència salina.



-salobrejar

[de salobre]
[®envejar ] v intr 1 Fer salobre.
2 Llepar el bestiar les pedres cobertes de salobre.

-salobrós -osa

[s. XVI; de salobre]

adj Salabrós.

-salol

m QUÍM ORG/FARM Salicilat de fenil.


-salpàs
[s. XIII; del b. ll. ecl. saliparsio, -ōnis, comp. de sal, salis 'sal' i sparsio, -ōnis 'aspersió', der. de spargĕre 'aspergir', a través d'un semiculte salpassi, amb pèrdua de la o]

[ pl -assos ] m LITÚRG Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.


-salpassa
[forma femenina alternativa de salpàs, entès popularment com a 'pas o passa de sal']

f LITÚRG 1 dial Salpàs.

2 ant Aigua beneita.


-salpebrar
[s. XX; de salpebre]

v tr ALIM Adobar viandes amb sal i pebre.

-salpebre
[de sal i pebre]

m Adob de sal i pebre.
salpicar

[s. XIV; segurament de sal i picar, o potser d'un gòt. *salbiskon, de la família germ. de salbon 'untar', si es té en compte l'ant. salbuscar o els dial. salpiscar, salpuscar]

[®trencar ] v tr Espargir sal o una altra substància pulverulenta o un líquid sobre una cosa. Tot el pati fou salpicat amb aigua beneita.


-salpicó

[probablement de salpicaó, ll. salpicatio, -ōnis 'acció de salpicar']

m 1 Acció de salpicar;

2 l'efecte.


-salprendre

[®ofendre ] v tr ALIM Assaonar una vianda fent que la sal hi penetri.
salums

[1932; de sal]

m pl Carn de porc salada.



Refranys amb la paraula Sal

-Olla sense sal, escudella que no val.
-Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar.
-Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada.
-Vessar vi, bon destí; abocar sal, mal senyal.
-Et curarà de tot mal, una ajuda amb aigua i sal.
-Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, renta'ls amb aigua de mar.
-Olla sense sal,fa més bé que mal.
-La taula sense sal no és ben parada.
-Sal i vinagre, cura de lladre.
-L'enciam salat, poc vinagre i ben oliat.
-Carbó, oli i sal, compra'ls per Sant Joan.
-Donar-li castanyes al castanyero és de tindre "salero'.
-Entre el salat i el dolç està el punt saborós.
-A Sant Joan, com la sal; a Sant Pere, com lo pebre -l'oliva sortida de la flor.
-No llencis mai sal, porta mala sort.
-Per conèixer una persona s’hi ha de menjar un quintat de sal.
-Per Nadal, posarem el porc en sal
- A Gerri de la Sal, és la sal l'únic que val.
- La curiosa de Balaguer es pixava dins del saler.
-El sol i la sal guarden de tot ma.
-El gener treu la sal, el febrer se la xucla i el març s'emporta la culpa.


Toponims
Gerri de la Sal
Vilanova de Sal
Salt
Salou