Al s.XX és va donar la màxima producció de sal, aproximadament unes 1500 tones a l'any. Entre unes 23-28 families vivien de la productivitat d'aquestes salines; l'explotació anava des de la població de Gerri de la Sal fins al pont de Baen. L'ambit d'influència de la producció era pirinenca perquè bàsicament la compraven a la Vall d'Aran, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça, on s'utilitzava per al consum humà i per als animals.
L'ofici de saliner decau amb l'arribada de les noves tecnologies, com el tractor, que va fer fora la tracció animal; també els camins van ser substituits per carreteres asfaltades, que van servir per a l'arribada de sal marina a aquestes poblacions; ja que aquesta sal era més barata. La gent que treballava a les salines van marxar, perquè no podien competir amb la sal marina. Aquesta decadència va coincidir amb les riuades del 1982.
Actualment un matrimoni manté les salines per mantenir una tradició familiar. Només és pot visita una de les salines, amb ajuds econòmics s'intentaran facilita la visita i la resauració de més salines.
Les salines des del punt de vista turístic criden l'atenció, ja que tenen una producció artesanal. És vol arreglar els Salins del Roser per ficar-los en funcionament i poder fer una demostració de cara al públic; també la Casa de la Sal és vol arreglar com a museu i explicar-hi la producció de la sal arreu del món. Les ajudes de l'adminidtració no seran necesaries ja que la gent que hi treballi podrà tenir un salari autosuficient. Les ajudes econòmiques que aporta l'administració en aquest projecte serviran per enriquir la comarca.
Actualment un dels antics treballadors porta les visites de les salines, en Xavier de casa Girallum, hi ha més gent del poble que ha treballat amb l'ofici de saliner.
Flors Farràs
Aina Montoliu
Marc Capdevila
No comments:
Post a Comment