La Sal

Definicions:

1.Sal: Clorur de Sodi.

2.Sal comuna: Clorur sòdic en condicions d’ésser emprat en alimentació.

3.Sal especial: Sal que porta addiciarat oligoelement, emprada, de vegades, per corregir deficiències en la nutrició de grans comunitats.

4.Raudal de la Sal: Curs fluvial del departament de Caquetá (Colombia)

5.Ixtapan de la Sal: Localitat de l’estat de Mèxic.

6.Cuberón de la Sal: Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a la call mitjana del riu Saja.

7.Salificació: Reacció de formació d’una sal

8.Salinitat: Quantitat total de matèria sòlid expressada.

9.Salinós:Que conté sal.

10.Salicar:Afegir sal.

11.Sàlic:Relatiu o pertanyent als francs salis.

12.Saldable:Que pot ésser salat.

13.Salicària: Planta herbàcia perenne, de 60 a 120 cm d'alçària, de fulles sèssils i lanceolades, i de flors de color magenta disposades en inflorescències espiciformes

14.Slicòrnia: Gènere d'herbes anuals, articulades, suculentes, amb fulles oposades esquamoses, amb flors petites i ternades i amb fruits en aqueni.

15.Salinar-se:Reduir-se a pols la superfície de les pedres, dels maons per l’acció de l’aire humit i salinós.

16.Salbanda:Capa argilosa que separa, en determinats jaciments , les parets del filó de mineral de la roca estèril.

17.Llei sàlica:Disposició que excloïa del tron les dones de les famílies reials i llurs descendents.

18.Sal:Denominació genèrica dels compostos derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.

19.Sal:Allò que dóna agudesa , picantor , gràcia a les paraules , als gests al capteniment d’una persona.

20.Saler: Recipient en què hom conserva la sal o en què hom serveix la sal a taula.

21.Saler: Taulell en què hom sala carn d'animal, especialment de porc.

22.Saler: Llogaret del municipi de València (Horta), prop de la costa, al S del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l'església de Sant Pasqual), davant l'extensa platja del Saler.

23.Salina: Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l'aigua de la mar o de llacs o fonts d'aigua salada o per extracció d'una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.

24.Salina: Localitat de l'estat d'Oklahoma (EUA); Localitat de l'estat de Kansas (EUA); Localitat de l'estat d'Utah (EUA).

25.Salífer: Salí, que porta sal.

26.Salí: Impost sobre la sal; Que conté sal o sals; Que conté naturalment sal; Lloc on es guardava la sal; Que és de la natura de la sal; Relatiu o pertanyent als salis.

27.Saliner: Lloc on hi ha les saleres on hom posa sal per al bestiar; Dit del maó o la rajola que se salina.

28.Salimetria:Determinació de la concentració de sal en les solucions.

29.Salímetre:Hidròmetre per a determinar la concentració de sal de les solucions.

30.Salinització: Acció i efecte de salinitzar o de salinitzar.

31.Salinitat: Quantitat total de material sòlid, expressada en grams, continguda en un quilogram d'aigua de mar quan tot el carbonat ha estat convertit en òxid, el bromur i iodur en clorur i tota la matèria orgànica ha estat oxidada ; Contingut de sals en el sòl.

32.Salinaire: Persona dedicada a la indústria o al comerç de la sal.

33.Salimetria: Determinació de la concentració de sal en les solucions.

34.Salanc:Salobre; Capa que es forma a la superfície de certs objectes , anàloga al salobre, encara que no sigui de sal.

35.Salmorra:Solució aquosa de sal.

36.Salmorrar:Posar en salmorra carn, peix o algun producte agrícola perquè es conservi; Emmalaltir-se el bestiar pel fet d’haver menjat massa sal.

37.Salmorrat:Dit de les pells no depilades o en pèl i dels cuirs que han estat salats deficientment , amb poca quantitat de sal.

38.Salicar: Degotar un líquid que traspua; Brollar aigua de terra en petita quantitat.

FRASES FETES:

-Sal i pebre: Color barrejat dels cabells quan comença a haver-n’hi blancs.

-Posar en sal:Deixar reposar una cosa, deixar d’ocupar-se’n.

-Desfer-se com la sal en aigua:Perdre’s , desaparèixer en poc temps.

-Això val molta sal: Es diu d’una cosa que requereix molt esment o precaució.

-No tenir sal ni oli/Semblar un ou sense sal: esser un ximple o curt d’enteniment.

-Sense més sal ni més oli: Sense motiu raonable.

-Posar un gra de sal a una cosa:Posar-hi una mica de gràcia, d’ironia,d’agudesa satírica.

-Amb sal i pebre:Fer alguna cosa amb molta coentor i amb agudesa.

-Fer-se sal i aigua: Vol dir quan sues molt, o quan et poses tou, cedeixes.

-Per pa i per sal: Tindre alguna cosa amb una gran abundància.

-Sal i vinagre:Barreja de color blanc i roig en el pèl del bestiar de cabestre.

-Sembrar de sal un lloc: Escampar sal com a càstig i símbol de futura improductivitat.

-Partir-se el pa i la sal:Fer demostracions de gran i duradora amistat.

-Estar bé de sal:Estar en mala situació , en perill , en estat que inspira preocupacions serioses.

La Sal

Sal : Substància blanca i cristal•lina , que abunda en la naturalesa, formant masses sòlides o en solució principalment dins l’aigua del mar, i es emprada com a condiment , com a element conservador dels aliments , en l’obtenció del sodi i dels compostos d’aquest.

Sal comuna: Clorur sòdic en condicions de ésser emprat en l’alimentació.

Sal especial: Sal que porta addicionat oligoelements , emprada , de vegades,per a corregir deficiències en la nutrició de grans comunitats .

Salabrós: Té gust de sal.
Salada: Acció i efecte de salar.
Salador: Persona que sala carn, peix…
Salament: Acció de salar.
Salaó: Acció de salar o d'adobar amb sal algun aliment.
Salejar: Posar sal en algun lloc.
Saler: Recipient en què hom conserva la sal o que es serveix la sal a taula.
Salífer: Salí, que porta sal.
Salificació: Reacció de formació de la sal.
Salímetre:Hidròmetre per determinar la concentració de sal de les solucions.
Salimetria:Determinació de la concentració de la sal en les solucions.
Salina: Indret en le qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l’aigua del mar , de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment.
Salinaire: Persona dedicada a la industria o al comerç de la sal.
Saliner: Lloc on hi ha saleres on es posa la sal per al bestiar.



Frases fetes.

Fer salat :Fer tard.
Posar un gra de sal a alguna cosa: Posar-hi una mica de gràcia.
Partir-se el pa i la sal:Fer demostracions de la gran i duradora amistat.
Amb sal i pebre:Amb molta coentor.
Fer-se sal i aigua: Suar molt.
Per pa i per sal : En gran abundància.
Estar bé de sal : Estar en mala situación.
Això vol molta sal : Requereix molt d’esment i precaució.
Sense més sal,ni més oli: Semse motiu raonable.
Semblar un ou sense sal: Semblar un ximple.
Posar en sal alguna cosa: Deixar reposar una cosa.
La taula sense sal,no es ben parada es diu per indicar que la sal té un gran valor com a condiment.
Qui té sal a la boca, no coneix la mel significa que una personaque té mal gust no pot apreciar les coses bones.
Bona és la sal, encara que cara significa que una cosa útil sempre és bona encara que costi molt.

Interview

INTERVIEW TO Mr. Orrit

2. Decline
- When it starts to decline in the trade of salt in Gerri de la Sal?
- Causes of the decline of the farm
- Consequences on the population
1) Download animal consumition: appearance of the tractor
2) Improved communications
3) There were other good jobs, for example in Barcelona ...
4) The floods of 82, Noguera Pallaresa was away the salt front.

5. Found someone who has engaged in the trade of salt?
Yes, the person who take care about the salt, Xavier de casa Vilallum

Entrivista a Victor Orrit

Al s.XX és va donar la màxima producció de sal, aproximadament unes 1500 tones a l'any. Entre unes 23-28 families vivien de la productivitat d'aquestes salines; l'explotació anava des de la població de Gerri de la Sal fins al pont de Baen. L'ambit d'influència de la producció era pirinenca perquè bàsicament la compraven a la Vall d'Aran, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça, on s'utilitzava per al consum humà i per als animals.

L'ofici de saliner decau amb l'arribada de les noves tecnologies, com el tractor, que va fer fora la tracció animal; també els camins van ser substituits per carreteres asfaltades, que van servir per a l'arribada de sal marina a aquestes poblacions; ja que aquesta sal era més barata. La gent que treballava a les salines van marxar, perquè no podien competir amb la sal marina. Aquesta decadència va coincidir amb les riuades del 1982.

Actualment un matrimoni manté les salines per mantenir una tradició familiar. Només és pot visita una de les salines, amb ajuds econòmics s'intentaran facilita la visita i la resauració de més salines.

Les salines des del punt de vista turístic criden l'atenció, ja que tenen una producció artesanal. És vol arreglar els Salins del Roser per ficar-los en funcionament i poder fer una demostració de cara al públic; també la Casa de la Sal és vol arreglar com a museu i explicar-hi la producció de la sal arreu del món. Les ajudes de l'adminidtració no seran necesaries ja que la gent que hi treballi podrà tenir un salari autosuficient. Les ajudes econòmiques que aporta l'administració en aquest projecte serviran per enriquir la comarca.

Actualment un dels antics treballadors porta les visites de les salines, en Xavier de casa Girallum, hi ha més gent del poble que ha treballat amb l'ofici de saliner.

Flors Farràs

Aina Montoliu

Marc Capdevila

Salt: Catalan

Paraules relacionades amb la sal
-Sal
[1249; del ll. sal, salis, íd.]

f 1 1 QUÍM FARM Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d'un àcid amb una base.

2 QUÍM Clorur de sodi.

3 sal de fruita FARM Antiàcid efervescent compost de bicarbonat sòdic i àcid cítric.

4 sal de La Rochelle QUÍM ANAL QUÍM ORG Tartrat de potassi i sodi.

5 sal de niló QUÍM ORG Adipat d'hexametilendiamina, primera matèria del niló 66.

6 sal sosa QUÍM ORG Sosa.

2 1 sal comuna (sal de cuina o simplement sal) ALIM Clorur sòdic en condicions d'ésser emprat en alimentació.

2 sal de règim ALIM Producte d'un sabor que recorda la sal de cuina, destinat a malalts que no poden ingerir sodi. Les sals de règim són sals càlciques d'aminoàcids, formiats, citrats o fosfats.

3 sal especial ALIM Sal que porta addicionat algun oligoelement, emprada, de vegades, per a corregir deficiències en la nutrició de grans comunitats. Les sals especials més emprades són la sal iodada i la sal fluorada.

4 sal gemma MINERAL Clorur de sodi, NaCl, mineral que cristal•litza en el sistema cúbic.

5 sal microcòsmica QUÍM Hidrogenfosfat d'amoni i de sodi.

3 fig 1 Allò que dóna agudesa, picantor, gràcia, a les paraules, als gests, al capteniment, d'una persona.
2 Allò que preserva de la corrupció, de l'error. Vosaltres sou la sal de la terra.

HOM: salt.


-salabrós -osa

[c. 1500; possible encreuament de salat2 amb un *sabrós, síncope anormal de saborós, o potser del ll. salebrosus, -a, -um 'aspre, rude' aplicat a l'aspror del gust de la sal]

adj 1 Que té gust de sal, salat.

2 Que conté sal.


-salacitat

[del ll. salacĭtas, -ātis 'lascívia']

f Qualitat de salaç.



-salador1

[1696; de salar1 i -dor2]

m Lloc o vas destinat a salar carn, peix, etc.


-salador2 -a

[1696; de salar1 i -dor1]

m i f Persona que sala carn, peix, etc.


-saladura

[1377; de salar1]

f 1 Acció de salar;

2 l'efecte.



-salament

[de salar1]

m 1 Acció de salar.

2 QUÍM Procés consistent en l'addició de sals, generalment clorur sòdic, a una mescla o solució per tal de provocar la precipitació d'alguna de les substàncies dissoltes o d'afavorir-ne l'extracció amb un solvent.


-salanca1

[v. salanc]

f Terreny salobrenc.


-salobrenc -a

[de salobre]

adj Salabrós.


-salaó

[1932; de sal]

f ALIM 1 1 Acció de salar o d'adobar amb sal algun aliment, especialment carn o peix;

2 l'efecte.

2 Carn, peix o altre aliment salat, adobat amb sal.

3 Conjunt de peces de carn, de peix o d'altres aliments salats, adobats amb sal.

4 Indústria, botiga, transport de salaó.


-salar1

[s. XIII; de sal]

v tr 1 ADOB/ALIM Impregnar de sal les pells o els cuirs, o els aliments, per tal que no es corrompin i es conservin.

2 ALIM Posar sal a un aliment per tal de donar-li sabor, especialment posar-n'hi massa.

3 RAM Donar sal al bestiar.

HOM: celar.


-salar2

v intr LING Emprar algú el parlar salat.

HOM: celar.


-salari

[s. XIV; del ll. salarium 'ració de sal donada als soldats, després suma que els donaven per comprar-se'n']

m ECON/DR TREB/SOCIOL 1 1 Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col•laboració en el procés productiu. Salari per temps. Salari a preu fet.

2 salari base Salari estipulat en un conveni per a un treball i categoria laboral concrets.

3 salari mínim interprofessional Salari mínim, fixat pel govern, que ha de percebre tot treballador per compte d'altri.

2 estructura dels salaris Conjunt de relacions entre els diferents components de la renda salarial a nivell macroeconòmic, que es componen de les diferències de remuneració entre treballadors, anomenades salari diferencial.

3 salari social Prestacions socials rebudes, principalment mitjançant els sistemes de la seguretat social, pels assalariats sense consideració a llur aportació al procés productiu, però atenent al conjunt de necessitats que té el treballador i la seva família.


-salat1

adj m i m LING Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l'ús (com en el català insular o balear) de l'article --anomenat salat-- es (s'), sa (s'), es, ses, en comptes d'el (l'), la (l'), els, les.

HOM: celat.


-salat2 -ada

[de salar1]

1 adj 1 Impregnat de sal, que conté sal. Peix salat. L'aigua de mar és salada.

2 Que conté sal en excés. Aquest arròs és salat: no es pot servir a taula.

3 sabor salat ALIM Sabor de les substàncies salades.

2 adj fig 1 Que té gràcia o agudesa. És una xicota molt salada.

2 fer salat Arribar tard per a fer quelcom.

3 m BOT 1 Arbust de la família de les quenopodiàcies (Suaeda fruticosa), de tija llenyosa, fulles petites i carnoses i flors grogues en raïms llargs.

2 salat blanc Arbust de la família de les quenopodiàcies (Atriplex halimus), totalment blanquinós, de fulles ovades o rombals, flors groguenques en inflorescències fulloses i fruits aqueniformes.

3 salat portulacoide Petit arbust de la família de les quenopodiàcies (Atriplex portulacoides), de color gris blanquinós i amb flors petites d'un verd groguenc.

HOM: celat.


-salejar

[de sal]

[®envejar ] v intr Tenir sabor de sal. Aquesta sopa saleja.


-saler

[1412; de sal]

m 1 Recipient en què hom conserva la sal o en què hom serveix la sal a taula.

2 Taulell en què hom sala carn d'animal, especialment de porc.


-salera

[1380; de sal]

f 1 Caixó o altre recipient, de formes molt variades, sovint amb brocs i tremuges, destinat a guardar-hi la sal en gros, d'on hom en treu per omplir els salers, per escampar-ne en les saleres del bestiar, etc.

2 Pedra plana damunt la qual els pastors posen la sal que ha de menjar el bestiar.


-salí -ina

[1324; del ll. salīnus, -a, -um, íd.]

1 adj 1 QUÍM GEOL Que és de la natura de la sal. Concreció salina.

2 QUÍM Que conté sal o sals.

3 GEOL Que conté naturalment sal.

2 m HIST 1 Lloc on es guardava la sal.

2 Impost sobre la sal.


-salicar

[1915; der. de sal, pel fet que molts degotalls deixen unes concrecions d'aparença salina]

[®trencar ] v intr 1 Degotar un líquid que traspua. En la roca, un xic d'aigua salicava.

2 Brollar aigua de terra en petita quantitat.


-salicilar

v tr ALIM Sotmetre els aliments fermentables a salicilatge.


-salicilat

m QUÍM ORG/FARM 1 Qualsevol sal o èster de l'àcid salicílic.


-salicilatge

m ALIM Tractament al qual són sotmesos alguns aliments, especialment la cervesa i altres líquids, per tal d'impedir-ne la fermentació, i que consisteix a afegir-los àcid salicílic o algun salicilat.


-salífer -a
[de sal i -fer]

adj Salí, que porta sal.


-salificació

f QUÍM Reacció de formació d'una sal.


-salimetria

[de sal i -metria]

f ALIM/METROL Determinació de la concentració de sal en les solucions.



-salina

[1189; sing. del ll. pl. salīnae, -arum 'salines', substantivació de salīnus, -a, -um 'de sal']

[ generalment en pl ] f GEOL/INDÚST/MIN Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l'aigua de la mar o de llacs o fonts d'aigua salada o per extracció d'una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.


-salinaire

[de salina]

m i f Persona dedicada a la indústria o al comerç de la sal.


-saliner1 -a

[1272; de salina]

1 adj Relatiu o pertanyent a les salines.

2 adj CERÀM Dit del maó o la rajola que se salina.

3 m i f 1 El qui treballa a les salines.

2 Salinaire.

4 m Lloc on hi ha les saleres del bestiar.


-salinitat
[de salí]

f PEDOL/AGR/OCEANOG Contingut de sals en el sòl, en l'aigua.


-salinització

[de salinitzar]

f 1 Acció de salinitzar o de salinitzar-se;

2 l'efecte.



-salinitzar

[de sal]

v 1 tr Fer esdevenir salí.

2 pron Esdevenir salí. Terrenys que se salinitzen. Salinitzar-se un aqüífer.


-salinós -osa

[de sal]

adj Que conté sal.


-saliquejar

[®envejar ] v intr Salicar.


-salmai -a

[del ll. salmacĭdus 'salat acídul']

adj Salabrós. Un pou d'aigua salmaia.


-salmàstica

adj f Dit de l'aigua que conté sal en menor quantitat que l'aigua marina.


-salmorra

[1371; comp. amb el ll. mŭrĭa 'salmorra', que donà primer salmora, salmorar i després salmorra per influx de morro i el sufix -orro, -orra]

f 1 ALIM Solució aquosa de sal amb la qual hom pot tractar aliments per tal de conservar-los.

2 GEOL/MIN Aigua saturada de sal que resulta, en les salines, d'evaporar l'aigua de la mar o de dissoldre la sal gemma en aigua dolça injectada al jaciment.



-salmorrar

[de salmorra]

v 1 tr AGR/ALIM Posar en salmorra carn, peix o algun producte agrícola perquè es conservi.

2 pron RAM Emmalaltir-se el bestiar pel fet d'haver menjat massa sal.


-salmorrat -ada
[de salmorrar]

adj ADOB Dit de les pells no depilades o en pèl i dels cuirs que han estat salats deficientment, amb poca quantitat de sal.


-salobrar

[de salobre]

m Terreny salabrós.

-salobre

[1371; potser der. regressiu de salobrós, forma assimilada de salabrós, resultat possible d'un encreuament de salat2 i saborós; o potser també del ll. salebrosus, -a, -um 'aspre, rude']

1 adj Salabrós.

2 m 1 Capa de sal que deixa sobre una superfície l'evaporació de l'aigua salada.

2 Eflorescència salina.



-salobrejar

[de salobre]
[®envejar ] v intr 1 Fer salobre.
2 Llepar el bestiar les pedres cobertes de salobre.

-salobrós -osa

[s. XVI; de salobre]

adj Salabrós.

-salol

m QUÍM ORG/FARM Salicilat de fenil.


-salpàs
[s. XIII; del b. ll. ecl. saliparsio, -ōnis, comp. de sal, salis 'sal' i sparsio, -ōnis 'aspersió', der. de spargĕre 'aspergir', a través d'un semiculte salpassi, amb pèrdua de la o]

[ pl -assos ] m LITÚRG Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.


-salpassa
[forma femenina alternativa de salpàs, entès popularment com a 'pas o passa de sal']

f LITÚRG 1 dial Salpàs.

2 ant Aigua beneita.


-salpebrar
[s. XX; de salpebre]

v tr ALIM Adobar viandes amb sal i pebre.

-salpebre
[de sal i pebre]

m Adob de sal i pebre.
salpicar

[s. XIV; segurament de sal i picar, o potser d'un gòt. *salbiskon, de la família germ. de salbon 'untar', si es té en compte l'ant. salbuscar o els dial. salpiscar, salpuscar]

[®trencar ] v tr Espargir sal o una altra substància pulverulenta o un líquid sobre una cosa. Tot el pati fou salpicat amb aigua beneita.


-salpicó

[probablement de salpicaó, ll. salpicatio, -ōnis 'acció de salpicar']

m 1 Acció de salpicar;

2 l'efecte.


-salprendre

[®ofendre ] v tr ALIM Assaonar una vianda fent que la sal hi penetri.
salums

[1932; de sal]

m pl Carn de porc salada.



Refranys amb la paraula Sal

-Olla sense sal, escudella que no val.
-Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar.
-Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada.
-Vessar vi, bon destí; abocar sal, mal senyal.
-Et curarà de tot mal, una ajuda amb aigua i sal.
-Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, renta'ls amb aigua de mar.
-Olla sense sal,fa més bé que mal.
-La taula sense sal no és ben parada.
-Sal i vinagre, cura de lladre.
-L'enciam salat, poc vinagre i ben oliat.
-Carbó, oli i sal, compra'ls per Sant Joan.
-Donar-li castanyes al castanyero és de tindre "salero'.
-Entre el salat i el dolç està el punt saborós.
-A Sant Joan, com la sal; a Sant Pere, com lo pebre -l'oliva sortida de la flor.
-No llencis mai sal, porta mala sort.
-Per conèixer una persona s’hi ha de menjar un quintat de sal.
-Per Nadal, posarem el porc en sal
- A Gerri de la Sal, és la sal l'únic que val.
- La curiosa de Balaguer es pixava dins del saler.
-El sol i la sal guarden de tot ma.
-El gener treu la sal, el febrer se la xucla i el març s'emporta la culpa.


Toponims
Gerri de la Sal
Vilanova de Sal
Salt
Salou

Whe we use the salt

1. Why We UseHighway Salt?

Environmental protection, properly, is a high public priority. So is roadway safety and mobility. In our complex society, the public demands that governments keep traffic flowing smoothly and minimize the tragedy of car crashes. This is an economic

necessity, not to mention good customer service for roadway maintenance organizations.

Roads and highways must remain operational and safe even during adverse winter weather conditions. Medical emergencies like heart attacks and accidents including home fires and auto crashes occur all year long. In an emergency, a few

minutes of response time is often a matter of life or death.

The fastest, least expensive and most effective method of coping with winter’s ice and snow is highway salt. As early as 1970 the Highway Research Board concluded that

there were no reliable or economical substitutes for salt in the foreseeable future. Its

study determined that environmental concerns are site specific and could be alleviated

by proper storage, handling, application, drainage and landscaping. Since that time,

highway departments have addressed these areas, and detrimental effects of deicing

salt on the environment have been significantly reduced.

Today, thousands of municipal, state and provincial transportation agencies rely on

deicing salt to assure wintertime mobility and safety. They must have a safe, reliable

and economic means of clearing ice and snow, since, in the absence of specific protective

legislation, they may be liable for their (perceived or real) failure to keep streets

and roads in safe condition. One claim in Canada, alleging failure to provide safe and

passable roadways cost the Province of Ontario $4.5 million.

An important role of the Salt Institute is to assist states, provinces, counties and

municipalities throughout the United States and Canada, and the contractors they often

employ, in developing state-of-the-art snow and ice control programs. The Salt

Institute also encourages proper salt management by private contractors responsible for

clearing private roads, such as on college campuses and parking lots at shopping malls,

factories and businesses.

This brochure will explain why snow fighters use highway salt, how salt works, the

effects of highway salt on the environment, infrastructure and motor vehicles, and

application techniques to minimize adverse environmental impacts.

Sensible Salting Saves Lives

Snow and ice on streets and highways are a major threat to human life and limb.

Traffic accidents and fatalities climb as snow and ice reduce traction on roadways.

Lengthened emergency response times create additional risks for persons in urgent need of medical care, particularly in cases of heart attacks, burns, childbirth and

poisoning.

In the early 1990s, a study by the Marquette University Center for Highway and

Traffic Engineering in four snowbelt states examined the safety impacts of salt-based

winter maintenance. The study documented an overall accident reduction of 85% and

an even greater reduction in injury accidents, 88.3%.

1.2 Snowstorms Can Disrupt Economic Activity

As in the link of winter maintenance to traffic safety, studies have documented the vital

economic role of clearing roads of ice and snow. Ice and snow also cause higher fuel

cost as cars lose traction and spin their wheels to travel a given distance. A car that

normally gets 25 miles per gallon may get only 15 mpg on a slippery road. Snow and

ice storms have significant economic and social consequences that are tempered by

winter programs designed to keep roads operable. Failure to get snowplows out and

salt on the roads during a single day of a winter storm costs almost three times more in

lost wages than the total annual costs for snowfighting.

In just 12 states, this study found that $526.4 million a day in federal, state and local

tax revenues would be lost if impassable roadways paralyzed the region. This is more

than the $518.7 million spent by these twelve states for the entire winter season on

snow and ice control to keep the roadways mobile and safe. Lost taxes are not the

biggest economic hit to these states, according to the study. In addition, a crippling

snowstorm costs $1.4 billion per day in unearned wages and $600 million per day in

lost retail sales. To show how these losses could quickly multiply with each snowstorm,

in the Chicago area, a normal winter averages 20-30 snowstorms requiring

winter maintenance, and in New York State there are 40 average snowstorms statewide.

Even these dramatic figures are conservative. Not covered by the Standard & Poor’s

DRI study were factors such as vehicle crashes - fatalities, injuries and property damage, and increased health and insurance costs. These very real costs of inadequate

winter maintenance were beyond the scope of this study.

The new analysis confirms other earlier studies of economic disruption. In 1996,

Standard & Poor’s DRI calculated that the Blizzard of ’96 cost the Eastern states as

much as $10 billion in lost production and $7 billion in lost sales for 4 days of being

shut down, losses caused by the fact that people could not get to the store or to work.

First Union Corp. estimated the same blizzard cost, measured in lost goods and

services produced by factories, offices, shops, and other enterprises at about $4.8

billion per day in the Northeast corridor of the U.S. from Virginia to Massachusetts.

We can’t prevent snow and ice, but we can prevent much of the economic calamity

they can cause. Winter storms may be unpredictable and unique, but investments in

professional snowfighting can keep snow- and ice-storms from paralyzing local

economies, keeping children home from school and preventing emergency vehicles

from making their lifesaving trips. Good winter maintenance keeps the roads open and

saves lives. It is possibly the single most cost-effective investment of our highway tax

dollars, returning at least $60 in benefits for every dollar spent.

1.3. Why Salt Works Best

Most ice storms and snowstorms occur between 20° F and 32° F. Often after the storm

breaks, high pressure systems move in and temperatures plummet, sometimes to well

below freezing. So, it is important to apply salt early during the storm when salt will be

most effective as a melting agent and will prevent ice and hard pack from bonding to

the pavement.

The melting action of salt forms brine at the ice pavement interface. Brine prevents

water from freezing into ice and bonding to the pavement and destroys the bond

between ice and pavement. Once bonded to the pavement, ice cannot be removed by

plowing without damaging the road surface or plowing equipment. Salt is used

because it lowers the freezing point of water. If not applied before the storm as an

anti-icing treatment to prevent a bond between ice and pavement, salt is usually

applied as a deicer in conjunction with plowing because it will penetrate snow and ice

left on the pavement. Salt must sometimes be used alone when there is insufficient

snow accumulation to permit plowing. Often, salt is applied with liquid salt brine or

pre-wet with other melting agents both to prevent the salt from bouncing off the

roadway surface and to speed its melting effectiveness. The action of vehicle tires,

combined with salt, will break up hard snow and ice, and gradually move it toward the

pavement’s edge.

Highway agencies report that deicing salt is most effective at temps above 12. F (-11.

C) but it continues to melt ice and snow, although at a slower rate, to temperatures

approaching the eutectic temperature of -6. F (-21. C). Calcium chloride and magnesium

chloride, which melt ice better at much lower temperatures, can be added to

deicing salt for more rapid and effective melting when the temperature really dips.

Why not use calcium chloride or magnesium chloride all the time? Because they are

far more expensive than sodium chloride.

1.4.Other Materials (Should) Have Limited Application

Abrasives

Sand and other abrasives have been used in an attempt to avoid perceived environmental

effects of salt. However, abrasives are inert substances that provide limited traction.

Abrasives are not melting agents. They must be used in large quantities and applied

frequently, making abrasives more expensive than salt in terms of material and manpower.

Salt is frequently added to abrasives to prevent freezing. After years of experience,

for example, the City of Milwaukee, WI concluded:

“… Although the use of abrasives like sand instead of salt can be effective in

rural areas and smaller communities, heavy traffic volumes in urban areas

quickly pound down and bond untreated snow into hardpack that is extremely

difficult to remove. It takes four to seven truckloads of abrasives to treat the

same number of lane miles as one truckload of salt, and abrasives must be

reapplied frequently. Sand builds up in catch basins and sewers, necessitating

expensive cleanup.”

After natural melting has occurred, abrasives create after-the-storm hazards. On a dry

surface, abrasive materials can become a spinning-skidding hazard until road crews

remove it. Windshield damage from airborne particulates is 365% higher in areas

using sand and abrasives instead of salt. In Denver, Colorado, annual claims were

$27.1 million, and claims reached $59.6 million throughout the entire state. A build

up of abrasives can create problems such as unhealthy dust, smothered roadside

vegetation, silted waterways, plugged storm drains, and costly Spring clean-up costs.This led an environmental advocacy group to conclude:

“The main disadvantage associated with abrasives is their lack of staying

power. When applied to heavily traveled areas, sand tends to be kicked off the

roads. Therefore, it must be reapplied more frequently than road salt. Sedimentation

caused by sand run-off into lake and riverbeds and roadside drainage

ditches can create environmental problems which require occasional

dredging. …”

Another study by the Marquette University research group determined a safety

benefit:cost ratio 15 times greater when using salt than using salt/abrasive mixtures for

winter highway maintenance. Using salt to restore safe driving conditions pays for

itself at least 10 times faster than using a salt/abrasive mixture. On 2-lane roads, salt

paid for itself in the first 25 minutes after achieving bare pavement, while using salt/

abrasive mixtures did not pay for itself in the 12 hours after the period studied; for

freeways, the payback required only 35 minutes for salt compared to six hours for salt/

abrasive mixtures.

Other chloride deicers

The most popular “alternatives” to common salt (sodium chloride) are the other

chloride salts. Calcium chloride and magnesium chloride are used to melt snow and

ice more quickly at lower temperatures. They are often combined with salt to make a

more effective deicing mixture. They cost more and also contribute chloride ions to

the environment, but they enjoy operating advantages in certain storm conditions as

can be seen in the following table

Table 1 – Ice Control Chemicals

Deicing Chemical	Eutectic Temp. (F)	Concentration At Eutectic (%)	Cost Comparison
Calcium Chloride	-67	29.8	7x
Calcium & Sodium Formate	+11	32.6	17x
Calcium and Magnesium Acetates	+5/ -22	44 / 31	35x
Ethylene Glycol	-60	60	28x
Magnesium Chloride	-28	21.6	7x
Methanol	-144	100	10x
Potassium Chloride	+13	19.5	4x Greater
Propylene Glycol	-71	60	28x
Sodium Chloride	-6	23.3	1
Urea	+11	32.5	7x

As Table 1 shows, some organic chemicals have also been used to melt snow and ice.

Organics melt ice more slowly and at a higher working temperature range. They are

chosen to avoid using the chloride ion although many “alternatives” are designed to be

mixed with chlorides, enhancing their melting effectiveness. Organics also impose

(different) environmental stresses and cost significantly more than salt.

Urea, a fertilizer, adds nutrients to surface water and hastens eutrophication that also

reduces available oxygen. Calcium magnesium acetate (CMA) can also reduce

available oxygen. Recent research involving liquid CMA and a few otherliquid deicers indicated

high biochemical oxygen depletion levels meaning these

alternatives were more toxic to fish than salt brine. As the search continues for an

environmentally-friendly alternative to salt, careful studies are required to compare

these proposed substitutes with the well-understood impacts of highway salt.

Using highway salt involves trade-offs: reducing the risk of accident and injury to drivers and the economic consequences of a weather-related economic shut-down versus the risk of injury to roadside vegetation, wildlife and water quality. Fortunately,

through Sensible Salting, the environmental downside can be mitigated while preserving

the social and economic benefits of proper winter maintenance. “Use of road salt

(sodium chloride) is both cost-effective and environmentally acceptable at current

levels,” according to a study commissioned by the Michigan Department of Transportation.

The Transportation Research Board of the National Academy of Sciences

agrees – salt will remain the deicer of choice when all the alternatives are examined.

Used sensibly, salt is the best means of providing safe roads in winter.